Textos

I - RAMBLA DE CANALETES

... de quan decidim tornar a la Rambla




Pasión junto a una fuente
Andrés Antebi
Antropólogo y documentalistaObservatori de la Vida Quotidiana (OVQ)

Tal vez porque es hoy el gran lugar común ―se lo ame o se lo odie― en el día a día de millones de vidas, los científicos sociales no han prestado todavía demasiada atención a uno de los mayores fenómenos que han experimentado las ciudades del mundo entero en los últimos tiempos: la eclosión de un deporte sencillo, el fútbol, como espectáculo global... 


seguir leyendo
I - RAMBLA DE CANALETES
... de quan decidim tornar a la Rambla

La Rambla com a passarel·la civil
Manuel Delgado
Antropòleg

La Rambla porta dècades assumint la funció d’una mena de passarel·la per la que desfila tot allò que mereix ser vist per tothom. Fins fa no pas gaire a la Rambla s'hi concorria no sols per passar-hi, sinó per veure-hi passar i sobretot per veure qui i què hi passava. I no sols per part d’individus o famílies les que desfilaven, sinó seguicis religiosos, rues de carnaval, militars en formació, obrers aïrats, enterraments multitudinaris, piquets de vaga, afeccionats victoriosos..., passejos col·lectius a càrrec de coalicions de vianants que exhibeixen sentiments, valors, objectius, vindicacions o identitats compartides. La Rambla, sens dubte, és un autèntic senderi ritual.




II - RAMBLA DELS ESTUDIS
... de quan vàrem deixar d'anar a la Rambla.




L'últim carrer d'Europa
Xavier Montayà
Periodista i documentalista

La Rambla ha estat l’escenari de grans moments històrics dels barcelonins. Va ser un aparador obert al món, un referent ideològic, cultural i de les lluites socials de finals del XIX fins a la fi de la guerra civil. Ara no en queda ni el rastre. És com si ens miressim al mirall i no ens reconeguessim, l’abisme del forat negre. L’han maquillat fins a desfigurar-lo. No hi ha memòria del lloc. Del pas de Bakunin, de la bomba del Liceu, dels assassinats del pistolerisme, de les batalles del 18 de juliol del 36, de l’enterrament de Durruti, de les barricades i els morts del Maig del 37, de la grisor i la misèria dels tristos anys de la dictadura. 

III - RAMBLA DE LES FLORS (O RAMBLA DE SANT JOSEP)
... de quan el mercat era una plaça.





Mercantilisme al mercat
David Bravo
Arquitecte

Diuen que per conèixer l’ànima d’una ciutat cal visitar els seus mercats. El web de l’Ajuntament de Barcelona s’adhereix a aquesta tesi quan ens explica que els nostres mercats són el “mirall de la Barcelona popular” i de “les relacions humanes.Però l’afirmació esdevé força dubtosa si s’observen els resultats de la renovació sistemàtica que han patit aquests espais públics a la nostra ciutat i que, sempre segons l’ajuntament, els ha convertit en “mercats del segle XXI amb l’encant i la tradició de sempre”.


IV - RAMBLA DELS CAPUTXINS (O RAMBLA DEL CENTRE)
... de quan varen arribar les piruletes d'en Gaudí




Col·lectiu Punt 6
Urbanisme des de la perspectiva de gènere

El espacio público de la ciudad, ha sido proyectado, gestionado y articulado sin tener en cuenta deseos y necesidades diversas de las mujeres ni de las tareas del cuidado del hogar y de las personas las cuales producen una gran parte del uso cotidiano de la ciudad. Espacios de relación, equipamientos y comercios de proximidad forman parte de la red cotidana que es necesaria interpretar para dar respuesta a una ciudad diversa que favorezca la autonomía y la socialización de las personas. 

V - RAMBLA DE SANTA MÒNICA
... de quan els talons van deixar la seves marques en el marbre





L'aparador de l'incivisme
Cristina Fernández Bessa
Investigadora de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans

La Rambla és un lloc de confluència de turistes i visitants, però també de pràctiques urbanes vinculades amb la pobresa, formes de subsistència informals, la picaresca i la petita delinqüència.
Els darrers anys, sobre tot a l'estiu, els mitjans de comunicació han posat la Rambla en el punt de mira internacional i l'han mostrat com a focus dels mals de la ciutat vinculats amb la degradació, l'escàndol i la indecència. 


VI - RAMBLA DEL MAR
... de quan la ciutat es va convertir en marca.





Hay gente que vive en un centro comercial
Josep Maria Montaner
Arquitecte, escriptor i professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona

Hay gente que vive en un centro comercial
Josep Maria Montaner, Zaida Muxí, Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos, GG, Barcelona 2011


Si el turismo constituye uno de los fenómenos más emblemáticos de la globalización neoliberal, en el caso de Barcelona es sumamente crucial en la medida en que la ciudad ha hecho la apuesta, arriesgada y poco responsable, por el monocultivo del turismo y todas las servidumbres que ello conlleva. (...)